sóc el Genís!

Em dic Genís, aquí estic amb la meva mare Marta i un amic que es diu Bernat.

Bona nit, i fins demà que ja és la 1 i 15 de la matinada!!!!!

penjar-te la Lluna...

Gràcies, Amor Meu, per penjar-la tan bonica avui....

Ella. Amb els ulls al fosc horitzó, perduda entre els ulls del seu Amant, clars i profunds com l’aigua del Mar on es reflexava la Lluna.

Ella, endormiscada a la sorra, damunt una lona, la que feien servir per les seves sortides al camp....

Ella, recargolada sota una manta dolça i suau que Ell li havia deixat caure, amorosament damunt...

Ell, protector i amb força, l’atrapava entre els seus braços i es fonien en un de sol com una simfonia a dues veus, amb el misteri d’una harmonia sense fi, que començava entre els seus dits i s’anava eixamplant fins arribar als mugrons, delerosos d’una nova carícia de lLlum.

Ella. Li deia a cau d’orella... Gràcies Amor meu, per penjar-la tan bonica avui, i els dos se sabien còmplices d’un mateix afer, la seva amiga Lluna havia aparegut avui amb més força que mai, com un presagi de l’imminent...

Havia sobreviscut...

Havia sobreviscut per arribar a veure aquell rostre acollint-la

Aquell rostre d’acer desfet per l’amor, la compassió, la comprensió ves a saber...

Una espurna de tendresa i acceptació des dels seus ulls serien suficient per frenar aquella guerra estèril

Aquella guerra en la que es va embarcar ella mateixa contra ella mateixa sense pietat

Del descrèdit i la manca de fe... quants dies havia passat vagant pels carrers cercant el seu rostre?

Entre quantes fotos velles s’havia trobat lletja i sense esperança...

Tot per aquell rostre que no arribava mai...

I un dia es va adormir i va somniar en el lloc més bonic del món, una cabana de fusta plena d’amics, de nens riallers i d’avis sans com pomes que cantaven a la vora del foc

Cançons dolces d’oblit que l'adormien com una nana. I ella es desvetllava del son, anava a la cuina i encenia els fogons, el caliu per començar un dia nu, i entre aromes i espècies, i tenia un pensament per cadascun d’ells...

I quan menys ho esperava, va aparèixer el rostre anhelat... però llavors havia de tornar a començar...